Resultats de la cerca

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

S’inicià en les competicions l’any 1969, compaginant proves de muntanya Pujada als Àngels i rallis Ralli del Ripollès, on compartia el pilotatge d’un Seat 600 En el seu palmarès destaquen els dos títols de campió d’Espanya de rallis 1985, 1986 al volant d’un Lancia 037, i dos subcampionats 1984, amb Opel, i 1987, amb Volkswagen Amb el Lancia 037, també fou tercer al Campionat d’Europa 1985 Guanyà el Ralli Costa Brava 1987 i participà en onze edicions del Ralli de Montecarlo, entre el 1972 i el 1986 En aquesta competició, el 1982 i el 1983 aconseguí la victòria de grup 2 i 4, respectivament A…

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

Creada l’any 1971, inicialment fou presidida per Manuel Ferrari Tenia per objectiu donar suport als pilots gironins i organitzar curses, com el Ralli de la Garrotxa i el de Girona, després convertit en el Ralli Cales de Palafrugell Es mantingué activa fins l’any 1982 El seu pilot més destacat fou Salvador Servià

Fundat l’any 1974, ha jugat en diverses categories d’àmbit català La temporada 1988-89 ascendí a preferent territorial després de proclamar-se campió de primera territorial Romangué a preferent dues temporades La temporada 2010-11 jugà a segona territorial Disposa d’equips de futbol de base Juga al camp d’esports Pere Servià

Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es convocaren alguns…

Organitzada per la Penya Motorista 10 × Hora, la primera edició tingué lloc el 1953 Primer fou puntuable per al Campionat de Catalunya i després per al d’Espanya 1957 i el d’Europa 1973 fins el 1987 L’any següent, arran de la fusió amb el Ralli Catalunya, s’originà el Ralli Catalunya-Costa Brava, que fou el primer a incloure’s al Campionat del Món sota el nom de Ralli d’Espanya 1991 Al mateix temps, la PM 10 × Hora organitzà els rallis Costa Brava-Lloret 1988 i Lloret-Costa Brava 1989-94 A partir del 2005 es tornà a disputar amb el nom original i tornà a ser puntuable per al Campionat d’…

Tercer membre de la nissaga Juncosa El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600 Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ralli Costa Brava A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar Fou campió 1967 i subcampió 1972 d’Espanya de rallis i subcampió de muntanya 1973 En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de rallis 1967-70, velocitat 1968, circuits 1969, pujades en costa 1969 i subcampió…

Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m El terreny de joc és rectangular 270 m × 140 m i la superfície és d’herba Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres cap al 600 aC a…

Es pot practicar individualment, per parelles o per equips de tres o més jugadors Cada jugador llança tres dards alternativament amb l’objectiu de completar una puntuació determinada o assolir uns sectors concrets de la diana una sèrie de vegades, segons la variant del joc i les regles amb què s’estigui jugant Les dianes convencionals són les que antigament estaven fetes de pèl de camell i que en l’actualitat són de fibres de sisal premsat d’origen africà, brasiler o xinès El seu diàmetre és de tretze polzades 451 mm i està dividida en vint seccions radials Cada secció està numerada i…