Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
escultura d’esport
La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
Xavier Ganyet Casellas
Xavier Ganyet Casellas
Arxiu X. Ganyet
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià en el Club Cadí Canoë Kayak, i s’especialitzà en eslàlom Competí en canoa simple i en canoa biplaça, amb Jordi Domenjó Fou diverses vegades campió de Catalunya en categories cadet, juvenil i absoluta Fou campió d’Espanya per equips i en C2 2009, 2010, 2011 Participà en canoa simple en el Campionat d’Europa júnior 2005 i en el Campionat del Món júnior 2005, 2006 En canoa biplaça competí en proves de la Copa del Món 2009, 2010 També participà en el Campionat d’Europa de la Seu d’Urgell 2011 i en els Campionats del Món Seu d’Urgell 2009, 2010 i 2011 Ha format…
columbofília
Columbofília
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva Els criadors ensinistren els coloms per tal que siguin capaços de tornar al seu colomar des del lloc de la solta, normalment recorrent llargues distàncies
Jordi Pedescoll Sala
Jordi Pedescoll Sala
CRISTIAN LAMIEL
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Nàutic Mig Segre l’any 1998 Competí en eslàlom, tant en canoa simple com en canoa doble, tot i que els seus millors resultats foren amb canoa doble Es proclamà tres vegades campió de Catalunya 2001, 2002, 2003 i una d’Espanya 2002 de l’especialitat, i també fou subcampió estatal per equips 2002 Deixà la competició d’alt nivell el 2007
Toni Herreros Angrill
Toni Herreros Angrill
CN Mig Segre
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià el 1986 al Club Nàutic Mig Segre de Ponts Es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya i d’Espanya en la modalitat olímpica d’eslàlom Formà part de la selecció espanyola 1990-2000, amb la qual disputà sis Campionats del Món, diversos Campionats d’Europa i totes les edicions de la Copa del Món Fou olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 en la prova de canoa simple, i a Sydney 2000 en canoa doble amb Marc Vicente Després d’aquest període deixà la competició d’alt nivell, però continuà vinculat al piragüisme com a tècnic del CN Mig Segre, en el qual coordina les…
Olimpíada Popular
Desfilada de comiat a l’Olimpíada Popular
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Esport general
Festival esportiu que s’havia de celebrar a Barcelona entre el 19 i el 26 de juliol de 1936, com a protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.
La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…
,
pilota
Emiliano Skufca (darrere, a la dreta) i Carles Sanz (davant) durant un partit de pala curta
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Esport que es disputa en un frontó o en un trinquet entre dos equips d’un jugador o bé de dos, els quals llancen contra una paret, anomenada frontis, una pilota amb la mà, amb una cesta corba (cesta punta), amb una raqueta, o bé amb una pala o una paleta, instruments que reben el nom genèric d’eines.
La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…
escalada
L’escalada integral no utilitza corda i comporta un alt risc
Centre Excursionista de Tarragona
Escalada
Activitat esportiva relacionada amb el muntanyisme que consisteix en l’ascensió de parets amb l’ajut de les extremitats inferiors i superiors per a superar la dificultat que se’n deriva.
Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…
futbol
L’any 1900 es creà el FC Escocès, un dels equips pioners del futbol a Catalunya
Arxiu de Sant Andreu
Futbol
Esport de pilota que es practica entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària amb qualsevol part del cos excepte amb els braços i les mans.
El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…