Resultats de la cerca

Competí en crol en proves de velocitat pel Club Natació Llevant de Barcelona El 1932 assolí el rècord de Catalunya i d’Espanya dels 50 m lliure i així trencà el domini dels nedadors del CN Barcelona

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Fou cofundador del Club Natació Montjuïc El 1959 succeí l’hongarès János Gergely al capdavant de la secció de waterpolo i trencà l’hegemonia del CN Barcelona a Catalunya, tant en categoria femenina 1961 com masculina 1962 Collaborà en la formació dels collegis d’entrenadors català i espanyol, redactant els primers textos tècnics i exercint vuit anys de professor dels cursos federatius En deixar el Montjuïc passà al CN Poble Nou 1971, a la federació catalana 1975 i al CN Sant Feliu 1979

Fundat el 1974 per treballadors d’aquesta cadena de supermercats, començà jugant campionats d’empreses fins que l’any 1988 s’integrà a la federació catalana Passà per totes les categories territorials i assolí la preferent 1997-2000, 2003-06 El 2002 arribà a un acord de collaboració amb el Club Esportiu Europa i passà a denominar-se Caprabo Europa B La campanya 2006-07 jugà a primera catalana, però en acabar la temporada trencà el seu acord amb l’Europa i vengué els seus drets federatius a l’Associació Esportiva Josep Maria Gené Tenia el terreny de joc al camp municipal Salt del…

Iniciat en la natació, passà a la secció de waterpolo del CN Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, participà en la primera Lliga estatal 1966 i capitanejà l’equip que trencà l’hegemonia en aquest esport del CN Barcelona 1969 Esdevingué àrbitre el 1973 i aconseguí la categoria internacional deu anys després Arbitrà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992 L’any 1998 arbitrà la final del Campionat del Món celebrat a Perth i la Final Four de la Lliga de Campions fou el primer espanyol a fer-ho, i fou designat millor àrbitre per la…

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…

Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Barceloneta Amateur Club denominació que mantingué fins l’any 1939 Tingué el seu origen en una penya d’amics denominada Lobos de Mar, formada per treballadors de La Maquinista Terrestre i Marítima Els socis impulsors foren Joan Capellades, Francesc Pros, Alexandre Mústich, Andreu Borrego i Ramon Mas A l’inici, els entrenaments es realitzaven a la piscina de Montjuïc El 1961 emergí la figura de Joan Fortuny, que donà al club fins a quaranta-sis títols de campió d’Espanya i cinquanta-set rècords estatals L’any 1968…

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al mes d’octubre…

Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67,…

Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008, 2009 i 2011…