Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Catalunya-Aliverti
Ciclisme
Equip ciclista femení de categoria UCI que competí l’any 2003.
Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia
Lluís Altafulla Castelló
Atletisme
Atleta especialista en salt de llargada.
Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
Francesc Miret Pérez

Francesc Miret Pérez
ARXIU F. MIRET
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona 1972 i president de l’entitat 1975-84, explorà i catalogà diverses cavernes de Catalunya i l’Aragó Participà en les exploracions a la Fou de Bor, a la Cerdanya 1974-76, on establí, amb altres companys, un nou rècord de Catalunya de llargària Fou un dels membres de l’equip dirigit per Diego Ferrer que aconseguí establir el rècord del món de profunditat integral al Sobrarb –1151 m el 1980, i un dels integrants de l’exploració a les Bores del Borró Garrotxa, on s’establí el rècord de Catalunya, encara vigent, de llargària en cavernes de guix…
Gaietà Cornet i Pàmies

Gaietà Cornet i Pàmies
© COMITÈ OLÍMPIC ESPANYOL
Atletisme
Atleta.
Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de…
,
Cursa Jean Bouin

Sortida de la Cursa Jean Bouin (2019)
© Mundo Deportivo
Atletisme
Cursa atlètica de caràcter popular que té lloc anualment a Barcelona des del 1920.
És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la…
Joaquim Costa Puig

Joaquim Costa Puig
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol, conegut popularment com Quimet Costa.
S’inicià a l’Escola Pia de Granollers, i posteriorment al Círcol Catòlic de Badalona, amb el qual arribà al primer equip el 1974 Del 1976 al 1982 jugà al CB Cotonificio de Badalona, on destacà com a base Després d’un pas efímer pel FC Barcelona la temporada 1982-83, jugà tres temporades amb el Club Bàsquet Santa Coloma 1983-86 L’any 1986 retornà al FC Barcelona, on jugà quatre temporades seguides Finalitzà la seva carrera com a jugador del Club Bàsquet Girona 1990-92 Amb el FC Barcelona guanyà cinc Lligues ACB, tres Copes del Rei 1983, 1987, 1988, una Copa Korac 1987 i una Copa Príncep d’…
Llei de l’esport
Esport general
Text legal vigent aprovat pel Parlament de Catalunya, mitjançant el Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol de 2000, en matèria d’esport i lleure.
Substituí l’anterior Llei de l’esport de Catalunya, que s’havia aprovat l’any 1988 Els seus objectius bàsics són el foment, la divulgació, la planificació, la coordinació i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, en tots els àmbits i estaments socials, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport Regula les entitats esportives, l’organització administrativa de l’esport a Catalunya la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport la jurisdicció esportiva, i el Tribunal Català de l’Esport Aquesta Llei de…
3 Dies Trial Sentigosa

Competició dels 3 Dies Trial Sentigosa en la seva edició del 2012
Estel Ramoneda
Motociclisme
Competició de trial disputada anualment a Sant Joan de les Abadesses des del 1972.
Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren…
enduro

L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…