Resultats de la cerca

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic “La Nau” com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…

Vida i obra Coincidí al “Diario de Ibiza” amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estre-ta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a “El Obrero Balear” 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’“El Pitiuso” 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El libro de cocina…

Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’…

Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la segona II,…

Vida i obra Estudià lletres i arquitectura De jove, intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a “Pèl & Ploma”, on publicà els primers poemes El 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la Calma, al Montseny, que el posà en contacte amb Joan Maragall, amb qui establí una ferma amistat N’és una prova el pròleg que aquest li feu a l’únic recull que publicà, El…

Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…

Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…