Resultats de la cerca

Inicià estudis musicals a la capella de música de la catedral de Tarragona, amb M Germà i J Ariet Després fou director de l’Escola de Cant del Liceu Artístic i Literari de Lleida, i director de la Banda Municipal de la ciutat El 1846 hi fundà la capella de música del Roser, i alhora fou organista de l’església de Sant Llorenç i Sant Joan Allí continuava actiu el 1867 Algunes fonts li documenten obres gens insignificants, i fins assenyalen que posseïa bona veu

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians

La seva extensa obra historiogràfica i filològica fou fonamental en la definició de la identitat espanyola de matriu castellana Segons ell mateix declarà, la música era un dels pocs camps de les humanitats que no li despertaven un interès especial i dels quals no posseïa uns coneixements aprofundits Malgrat això, inclogué nombroses referències sobre teòrics i tractadistes musicals dels segles XVI al XVIII en la seva Historia de las ideas estéticas en España cinc volums, 1883-91 Com ell mateix reconeix, la totalitat de la documentació i les opinions sobre la temàtica musical…

Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més interessants…

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca…

Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en…

Fill de pare alemany i mare alsaciana, rebé una completíssima formació cultural en els més diversos camps Demostrà un talent especial tant per a la música com per a la pintura, activitats a les quals es dedicà professionalment Estudià música a Lisboa amb A Soares, O de la Cinna i E Vieira, i el 1868 es traslladà a Nuremberg, on continuà els seus estudis És considerat el fundador de l’òpera nacional portuguesa gràcies a les seves obres Dona Branca 1888, Irene 1893 i Serrana 1899, essent aquesta darrera la primera òpera en llengua portuguesa La seva producció representà un dels intents més…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…

Visqué a Nova York des dels sis anys, i aprengué el trombó i després la corneta Des del 1920 actuà professionalment amb Mamie Smith i d’altres, i el 1923 entrà als Washingtonians, que al cap de poc es convertiren en la Duke Ellington Orchestra Hagué d’abandonar Ellington el 1929, i durant els seus últims anys de vida treballà amb Noble Sissle i Zutty Singleton Miley, que havia estat influït per Joe King Oliver i Johnny Dunn, posseïa una profunda expressivitat i desenvolupà la interpretació amb sordina wa-wa Contribuí a la creació de l’estil i el so de l’orquestra de Duke…

Emigrà als Estats Units l’any 1920 i s’establí a Nova York Format amb Vladimir Graffmann, feu la seva primera aparició en públic l’any 1926 Tornà a Europa per perfeccionar-se amb Eugène Ysaÿe a Brusselles i per fer algunes gires de concerts De nou als Estats Units, fou membre de diverses orquestres, com l’Orquestra Simfònica de l’NBC, que dirigia Arturo Toscanini, l’Orquestra Simfònica de Detroit, de la qual fou concertino, i l’Orquestra de Cleveland, on actuà com a solista Professor de la Meadowmount School of Music del 1955 al 1981, l’any 1965 fou nomenat professor de la Universitat d’…