Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any sense obtenir representació en les de 1991 obtingué 660 vots 4,0% en les de 1995, 951 vots 4,4% en les de 1995, 951 vots 4,3%, i en les de 1999, 282 1,2%

Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble, i cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure, i debutà professionalment amb L’impromptu de Versalles Molière Dirigida per Lluís Pasqual a Al vostre gust 1983, per Fabià Puigserver a La flauta màgica 1984 i Terra baixa 1990 i per Lluís Homar a El barret de cascavells 1994, la seva sòlida carrera artística ha estat recompensada amb diversos guardons, com ara el premi de la crítica teatral…

Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’…

El 1998 es creà una nova empresa, Yelmo-Cineplex, participada a parts iguals per Yelmo i l’exhibidora nord-americana Loews Cineplex Entertaiment, companyia que el 2002 tenia 193 sales pròpies arreu de l’Estat, i en programava 117 d’altres exhibidores Pel que fa a Catalunya, obrí el primer local el 1992 al centre comercial Baricentro de Barberà delVallès, el primer que s’inaugurà a l’Estat espanyol amb una dotació d’11 pantalles L’èxit de l’operació animà la companyia a obrir 15 sales més a Barcelona, batejades amb el nom de Yelmo Icària posteriorment Yelmo-Cineplex…

Fou creada a Barcelona el 1958 i batejada així per Joaquim Viola i Sauret, advocat de l’empresa i més tard alcalde de Barcelona La fundà Alfredo Matas Salinas que en fou conseller delegat, amb la finalitat d’explotar a l’Estat espanyol el sistema de projecció Cinerama, presentat als teatres Nuevo de Barcelona i Albéniz de Madrid el 1958 Josep Fulgarolas i Arquer en fou el president, i Jaume Castell i Lastortras el sotspresident, i el grup fundador es completà amb els propietaris del cine Pelayo Valentí Toscas i Fargas, Joan P Blanch i Prunas, Miquel Pallarès i Serra, etc La…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com…