Resultats de la cerca

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es…

Preconitzava una “reforma dels costums” i “un veritable retorn de la ‘religió i civilització cristianes’” art 46 Dirigents José M Balius Hidalgo president i Jacinto García Viñals secretari Edità Catalunya Laborista Continuà la seva activitat a nivell espanyol, des de 1934, com a Unión Laborista

Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera…

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector partidari de…

El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…

Les caixes, unes entitats fonamentals Les caixes d’estalvis han estat i són fonamentals per a l’economia catalana La seva importància queda subratllada per la manca d’un sistema bancari proporcional, però és també evident que les caixes a Catalunya han aconseguit crear un estil propi, molt a prop del poble, que sintonitza amb els seus interessos i els dóna un servei Com a conseqüència —pocs bancs i estil propi—, les caixes tenen un pes majoritari dintre del sistema financer català, i estableixen així un nou fet diferencial amb relació a la resta de l’estat, on els uns i les altres van frec a…

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…

La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…