Les caixes, unes entitats fonamentals
Les caixes d’estalvis han estat i són fonamentals per a l’economia catalana. La seva importància queda subratllada per la manca d’un sistema bancari proporcional, però és també evident que les caixes a Catalunya han aconseguit crear un estil propi, molt a prop del poble, que sintonitza amb els seus interessos i els dóna un servei. Com a conseqüència —pocs bancs i estil propi—, les caixes tenen un pes majoritari dintre del sistema financer català, i estableixen així un nou fet diferencial amb relació a la resta de l’estat, on els uns i les altres van frec a frec.
Tot i haver estat sempre entitats financeres des dels seus inicis, les caixes no van ser reconegudes com a tals fins fa relativament pocs anys. La seva naturalesa no mercantil i el seu caràcter benèfico-social les van mantenir oficialment al marge de la vida financera del país. Amb la seva nova consideració financera, les caixes han hagut de transformar radicalment la seva estructura i la seva organització. És un petit miracle, i que diu molt a favor de la seva capacitat d’adaptació, que totes elles ho hagin aconseguit, en un marc de gran competència amb els bancs i amb les altres caixes. Les entitats benèfiques de fa cinquanta anys s’han convertit en entitats modernes, que donen un servei financer complet.
Onze Caixes
El conjunt dels articles d'aquesta obra presenta la història d’onze entitats d’estalvi: les deu existents, més la Caixa de Barcelona, fusionada amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears. L’excepció que representa la Caixa de Barcelona està justificada per la seva extraordinària importància històrica, ja que és la més antiga de les caixes catalanes i té una gran trajectòria al darrere. Es trobaran referències a les altres caixes desaparegudes en el text corresponent a la caixa absorbent.
L’ordre de presentació respon al de la seva data de creació, des de la més antiga fins a la més moderna: comença amb la Caixa de Barcelona, continua amb les de Sabadell, Mataró —Laietana—, Manresa, Terrassa, Manlleu, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears —actual Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona—, la del Penedès i les tres caixes vinculades a l’origen a tres diputacions provincials: la de Catalunya —Diputació de Barcelona— i les de Girona i Tarragona.
Les etapes històriques
L’anàlisi històrica segueix en tots els casos uns mateixos períodes:
• Fins a la creació de la Caixa de Pensions, ja que la seva aparició condiciona i modifica l’actuació de les ja existents, donada l’empenta i el canvi que imposa des dels seus inicis.
• Des del 1905 fins al 1920
• Fins a la guerra civil (1936). Aquesta és tractada en un capítol a part.
• Des del 1940 fins al 1959. Són els anys de l’autarquia i de tancament de l’economia catalana i espanyola.
• Des del Pla d’Estabilització, inici del procés de modernització, fins a la fi del franquisme (1975).
• Els anys de democràcia transcorreguts.