Resultats de la cerca

El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast…

La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…

És conegut també com a Partido Social Regionalista Unión Institucional Es declarà monàrquic, popular, social i democràtic, sense amagar les seves arrels carlines En el seus inicis tingué certa ressonància com a articulador d’un gran pacte de la dreta catalana Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partit Democràtic Català Fracassada aquesta iniciativa, participà en una nova aliança electoral, Concòrdia Catalana amb el Partit Conservador de Catalunya i Catalònia-Partit Polític…

El 1975 esdevingué la secció espanyola de la Corriente Comunista Internacional CCI, nom amb que també és conegut Propugna la revolució socialista internacional i rebutja els sindicats Edita des de 1974 Acción Proletaria i difon també la Revista Internacional òrgan de la CCI

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

Es definí tradicionalista i preconitzà la continuïtat dels principis del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS Dirigents Ramon Forcadell i Prats, Vicente Segrelles Chillida, Enrique Castellá Bertrán i Josep M Palau A l’octubre de 1976 es transformà en Partido Social Regionalista Unión Institucional Ha editat Maestrazgo , Revista Monárquica Maestrazgo i Comarca del Montsià Noticiero Ulldeconense

Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval

El 1971 adoptà el nom d’Organización Comunista Octubre OCO i el seu front obrer fou els Comités Obreros Com a OCO edità Manifiesto i En Lucha El 1976 esdevingué Unión de Marxistas-Leninistas, desapareguda el 1984, i el seu front obrer fou la Plataforma de Lucha Obrera 1979-1984, que edità Nuestra Clase El 1980 donà lloc a la Unión Comunista de Comités Obreros UCCO, que publicà Cuadernos de Línea Política

Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert

És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991 i la revista teòrica Marxismo 1978-1991 La seva organització juvenil…