Resultats de la cerca

El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit El gruix de la seva militància procedia del falangisme especialment del Frente de Juventudes Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida 9525 vots Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas Dirigents Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M Merino Coll, Joan Clua Soler i Jeroni…

Dirigents Josep M Figueras Bassols, Jorge Trías Sagnier i Pere Vallès Al setembre de 1976 es fusionà amb la Lliga Liberal Catalana , i donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…

Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…

Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…

El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…