Resultats de la cerca

Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Taula…

Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert

Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans

Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres dels Círculos de Formación de Cuadros Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974 El I Congrés de l’MCE estiu de 1975 canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme 11749 vots El fracàs de l’…

Segons el seu Manifiesto Social 1989, els enemics d’MC eren “el nacionalisme burgès”, “el separatisme”, “la Constitució” i “las corrientes amoralistas, secularizantes y extranjerizantes” Consegüentment, centrà les agressions en locals independentistes, sex-shops , saunes i la Clínica Dexeus per pràctiques avortistes El 1994 Francisoud creà el Moviment Patriòtic Català

Compta amb una feble presència a Barcelona, si bé aquesta és més notable a les comarques

El 1989 esdevingué la branca juvenil de Catalunya Lliure CL Es definí coma organització juvenil del Moviment Cata-là d’Alliberament Nacional Reivindicà la unificació i la independència dels Països Catalans, donà suport a totes les formes de lluita i desenvolupà campanyes específiques, entre d’altres, contra el servei militar, les drogodependències, la discriminació laboral i les empreses de treball temporal El 1991, arran de la dissolució de l’organització armada Terra Lliure TL, bona part dels seus membres ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El 1995 abandonà CL i…

Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera

També fou conegut com Organización Comunista Lucha de Clases OCLC El seu dirigent fou Daniel Cando Edità Lucha , Lucha de Clases maig 1970-novembre 1972 i Revolución Socialista El 1976 participà en la fundació del Partido Comunista de Unificación

Tot i ésser presentat en públic, el partit no arribà a actuar políticament