Resultats de la cerca

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un sindicalisme…

Estigué vinculat als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans Se li atribuïren diverses accions terroristes i alguns membres foren detinguts entre els quals Jordi Cano, Guillem Joan, Llorenç Triviño i M del Carme Marí

Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica Inmortale Dei de…

Al mateix desembre de 1991 s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Dirigents Albert Bertrana i Francesc Serra

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…

Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres dels Círculos de Formación de Cuadros Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974 El I Congrés de l’MCE estiu de 1975 canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme 11749 vots El fracàs de l’…

Al març de 1975 s’incorporà a la Conferència Socialista Ibèrica A Catalunya era dirigida per Julio Morera, Rafael Madueño, Rafael Ballús, Ramon Puiggrós i Elías López Blanco El 12 de novembre de 1975 acordà la incorporació a Convergència Socialista de Catalunya