Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any sense obtenir representació en les de 1991 obtingué 660 vots 4,0% en les de 1995, 951 vots 4,4% en les de 1995, 951 vots 4,3%, i en les de 1999, 282 1,2%

Potencià les Plataformas de Comissions Obreres d’Empreses del Vallès i les Plataformas Anticapitalistas de Barcelona El 1974 es convertí en Organización de Izquierda Comunista de España , en unir-se amb els Núcleos Obreros Comunistas bascos Publicacions Vallés Obrero , Izquierda Comunista , Vanguardia Comunista i Revolución

Les Plataformes del Vallès s’organitzaren en la Organización de Izquierda Comunista de España Editaren Ofensiva Proletaria i Tiempo de Lucha

Dirigents Josep M Figueras Bassols, Jorge Trías Sagnier i Pere Vallès Al setembre de 1976 es fusionà amb la Lliga Liberal Catalana , i donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català

Des de 1992 s’anomenà Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España Frente M-L PE El líder era Lorenzo Ruiz Edita Nuestra Lucha Al novembre de 1995 fou inscrit aquest darrer partit amb seu a la Roca del Vallès, promogut per Gregorio Fernández, Jesús Prades, Antonio de Miguel Quiles, Francisco Expósito Prieto y Evangelino Fernández El 1993 s’hi integrà l’ Organización Leninista

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…

Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres El 1975 celebrà el I Congrés El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña El mateix any una escissió originà el Collectiu per la Unificació Marxista Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’Unificació Marxista…

Al maig de 1997 celebrà el congrés fundacional Defensà la independència de Catalunya, fou partidari de crear un front patriòtic nacionalista i reclamà de formar part de l’espai ideològic socialdemòcrata Els dirigents foren Colom president, Rahola vicepresidenta i els diputats autonòmics Benet Tugues secretari general i Xavier Bosch president del consell nacional Fou implantat especialment al Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental, Osona i el Maresme A la Catalunya del Nord s’anomenà Partit per Catalunya i el dirigí Jordi Vera L’organització juvenil s’anomenà Joves Independentistes dels…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…