Resultats de la cerca

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…

Es proposà “mejorar la situación económica y cultural del ciudadano español” El president era Juan Montané Sabaté, que fou substituït per Manuel Estremera Estella Al febrer de 1936 encara era actiu

Els seus pilars ideològics són pàtria, justícia social, treball i família, i es proposa d’aconseguir un “equilibrio social, económico y cultural de fuerzas y cristianismo” Representants Telesforo Julio Mongrovejo i Manuel Solà

Es declara hereu de la tradició catalanista d’esquerra i reclama el pensament de Joaquim Martí Rodas La vídua d’aquest, Rosa Montserrat, n’és presidenta honorífica Està vinculat a l’entitat cultural Grup de Defensa de la Identitat Catalana i collabora amb la seva publicació Identitat

Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i seguidors a València…

Fou impulsat pel nucli fundacional de l’Asociación por la Tolerancia y Contra la Discriminación Aquesta entitat creada el 1992 també a Santa Coloma considerava que a Catalunya tenia lloc una “limpieza lingüística y cultural” dels castellanoparlants i calia defensar els seus drets Tot i que a l’octubre de 1995 alguns dels integrants plantejaren canviar-li el nom d’ISO pel de Partido por la Tolerancia Lingüística, hom ajornà la decisió i es congelà l’actuació del partit En aquest sentit cal destacar que al mateix febrer de 1993 fou inscrit, també a Santa Coloma, el partit Izquierda…

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot…

L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…

A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…

El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast…