Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Estat Català-Partit Proletari
Partit polític
Organització d’influència marxista que, creada el 1931 (amb noms successius), expressà la discrepància esquerrana amb el nacionalisme macianista, de forma paral·lela a l’esclat de dissidències per la dreta (Nosaltres Sols! i Partit Nacionalista Català).
La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…
Opció Verda-Els Verds
Partit polític
Partit ecologista fundat a la primavera de 1998 per Josep Puig (regidor de Barcelona) i Joan Oms (regidor de l’Hospitalet de Llobregat), tots dos expulsats d’Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya a causa de disputes sobre les relacions que calia mantenir amb Iniciativa per Catalunya.
Concorregué a les eleccions municipals de 1999 a l’Hospitalet 1732 vots, 1,7% En les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, Josep Puig formà part de la candidatura d’ Els Verds-Alternativa Verda
Unión Liberal
Partit polític
Partit d’àmbit estatal constituït el 1983 i liderat inicialment per Pedro Schwartz.
A Catalunya es formà a finals d’aquell any sota la direcció de Xavier Garriga Jové diputat al Parlament a partir de l’abril de 1984 S’incorporà a la Coalición Popular juntament amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular Al desembre de 1984 es fusionà amb el Partido Liberal
Lucha Obrera
Partit polític
Grup marxista revolucionari, autogestionari i internacionalista fundat el 1972.
Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera
Confederación de Fuerzas Monárquicas
Partit polític
Nom d’una suposada coalició de monàrquics, també coneguda com a Confederación Española de Fuerzas Monárquicas.
En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després
Partit Democràtic Aranès
Partit polític
Partit fundat el 1983 amb l’objectiu de reivindicar i potenciar la personalitat de la Vall d’Aran.
Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa
Unión Democrática del Progreso Social
Partit polític
Grup polític circumstancial impulsat, el 1977, per Josep Antoni Trabal i Sans.
Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana
Grups Pro-Independència de Catalunya-Catalana
Partit polític
Grup independentista i marxista fundat el 1972 a Barcelona.
Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents
Partit Popular de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 15 de febrer de 1973 a Barcelona per un col·lectiu de militants del Front Nacional de Catalunya.
Postulà la construcció d’un socialisme adaptat a la societat catalana i defensà la llibertat del poble català i la unió dels Països Catalans Formà part de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya Estava liderat per Joan Colomines i Puig i Enric Moltó Al març de 1976 celebrà el I Congrés El primer de novembre de 1976 s’integrà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Portaveus Nova Catalunya , Quinzenal Informatiu i Cadena Informativa
Unió Democràtica/Centre Ampli
Partit polític
Partit fundat a finals de 1978 per antics militants d’Unió Democràtica de Catalunya [UDC] sota el lideratge d’Anton Cañellas.
Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina