Resultats de la cerca

Té per objectiu impulsar la creació del referent català d’Izquierda Unida Bona part dels seus integrants són afiliats a la Confederació General de Treballadors Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El seu representant és Diosdado Toledano Edita Materials per al debat i l’acció

Fins el 1979 actuà amb la Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional amb el nom de Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria El 1979 una part del collectiu s’integrà a la Liga Comunista

També fou conegut com Fracción Obrera Revolucionaria Amb la Fracción Proletaria en defensa de la IV Internacional creà la Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria , dissolta el 1979 Els militants que no s’integraren a la Liga Comunista referen la FOR Impulsà la construcció de la Fracción Trotskista Internacional Edità Qué Hacer

Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 i a les europees de 1994 dins les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores La Verdad Socialista PSTLVS Al desembre de 1994 tots dos grups es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores Dirigents Josep Lluís del Alcázar, Antònia Verdaguer i Guillermina Silva Edità Boletín Político , i després, amb el PST LVS, el Boletín Especial

El 1979 FOR-FP es dissolgué i la secció barcelonina de l’ FP i alguns membres de la FOR ingressaren a Liga Comunista La resta recobrà el nom de Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional

El 1971 es dividí, tot reproduint les dissidències del moviment trotskista internacional D’una banda, nasqué la Liga Comunista Revolucionaria , partidària del Secretariat Unificat de la IV Internacional, i de l’altra, la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” , pròxima al Comitè Inter-nacional de la IV Internacional Creà “Proletario” com a secció obrera pròpia Editava Comunismo

Actua també com a Corriente Neotrotskista Crític amb les diverses branques de la IV Internacional considerades centristes, es proposa construir la V Internacional Edita Vanguardia Comunista i, com a Corriente Neotrotskista, La Crisis de la Supertransición

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…