Resultats de la cerca

Ha presentat candidatures a les diferents eleccions municipals i ha aconseguit diverses alcaldies del Berguedà, de manera que ha esdevingut un model de referència per a altres partits progressistes comarcals Obtingué 4 consellers comarcals en les eleccions municipals de 1991 i 2 en les de 1995 S’integrà en la federació Progrés Municipal de Catalunya

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització…

Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es constituí com a…

Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació celebrat a Cardedeu el 1985 se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22839 vots Però el 1987 AV-MEC considerà que el…

Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…