Resultats de la cerca

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’un concert…

L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…

Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra

Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi ingressaren, fet que…

Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza en comissions…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…

Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…