Resultats de la cerca

Dirigents Antonio Rodríguez Marbau president, Francisco Miguel de Veciana i Eduardo García Segura vicepresidents

Volia aconseguir una societat que garantís el benestar per a tots els ciutadans Els promotors foren Remedios Pascual Miralles, Joaquín Mouras Sender, Antonio Rodríguez Galión i Alexandre Miranda Espinosa

A Catalunya s’organitzà en un congrés constituent a l’octubre de 1985 a través de Francisco Navas Patiño, Antonio Rodríguez i Emilio Uriel El partit estatal s’incorporà a Izquierda Unida 1986-1987 i, a Catalunya, a l’abril de 1987 impulsà Els Verds-Federació Progressista

Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978

Manifesta un ultranacionalisme europeu i espanyol essencialista Reclama, entre d’altres aspectes, un paper rector de l’estat, el control de la immigració i la severitat de la justícia Es donà a conèixer en les eleccions municipals de 1995 i en les legislatives de 1996 495 vots Encapçalà la llista Alicia Pulgarín, que comptà amb Alberto Royuela, Ramón Bau i Luis Antonio García Rodríguez Tornà a concórrer a les eleccions municipals de Barcelona el 1999 214 vots

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la circumscripció de Tarragona 879 vots

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 378 vots 5,0% i 1 regidor

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…