Resultats de la cerca

La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’…

A Catalunya sorgí a la meitat dels anys setanta, però amb el nom d’Agrupación de Socialistas Andaluces ASA, integrat per persones originàries d’Andalusia i, sobretot, vinculades a les associacions culturals andaluses A Andalusia, l’ASA es convertí en PSA el 1976, tot i que a Catalunya no actuà com a partit durant els seus inicis En les eleccions legislatives de 1977, el seu dirigent José Acosta Sánchez professor universitari es presentà dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya a Barcelona Aquest fet provocà la primera crisi interna, perquè una part de la direcció l’acusà de no…

Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…

Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…

El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…