Resultats de la cerca

Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i cascades 1980…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…

Estudià filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor i director de la biblioteca a la Universitat de Vic El seu nom està lligat a bona part de les iniciatives culturals i literàries vinculades amb Osona, com ara les revistes Inquietuds ,  Reduccions i Anuari Verdaguer , l’Editorial Eumo fou un dels creadors i els Estudis Universitaris de Vic, precedent de l’actual Universitat de Vic, de la qual fou el primer professor emèrit  Com a poeta publicà Eixams 1974 i Poemes 1950-1975 1979, premi Crítica Serra d’Or 1980 La seva poesia parteix del mestratge de Carles…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia …

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Professà a l’orde dominicà L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria