Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Rafael Nogueras i Oller
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i novel·lista.
Vida i obra Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i “La Talia Catalana” El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del modernisme i publicà a “Joventut”, “Catalònia” i “Catalunya Artística”, revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per lasinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la societat— vol transmetre el seu missatge moralitzador, critica l’…
Joaquim Riera i Bertran
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i prosista.
Vida i obra Milità en el partit federal i fou alcalde de Girona Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a “La Renaixença, “Lo Gai Saber”, La Illustració Catalana i “La Tomasa” Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la literatura culta entre les capes populars, escriví un bon nombre d’obres de diversos gèneres drames Caritat…
Jaume Safont
Literatura catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la Diputació del General o de la Generalitat entre el 1454 i el 1472 Hi posà…
Guillem Olomar
Historiografia catalana
Funcionari reial, ambaixador i conseller de l’infant Alfons (Alfons III de Catalunya).
Consta per la documentació que el 1278 era batlle de Peníscola, en 1292-94 era associat al batlle general del Principat a les terres de l’Ebre, i entre els anys 1308-09 actuava com a jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En la mateixa qualitat i juntament amb Pere Boïl, assistí al concili de Viena del Delfinat de 1311-12 per defensar els interessos de la corona en l’afer de l’abolició de l’orde del Temple i el traspàs dels seus béns El 1317 actuà a la cúria pontifícia d’Avinyó amb Vidal de Vilanova, per tractar de l’afer del regne de Granada…
Josep Maria Murià i Romaní
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i assagista.
Vida i obra Al llarg dels anys vint i trenta collaborà en diverses publicacions, com “El Borinot”, “La Nau” o “Diari de Catalunya” Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’Estat Català, i, posteriorment d’Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’assaig La revolució al camp…
Sebastià Sánchez i Juan
Literatura catalana
Poeta.
Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…
,
Just Zaragozá-Bastida i Cucala
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i…
Josep Toledo i Girau
Historiografia catalana
Historiador.
De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis,…
Simona Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor…
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Periodista, biògraf i memorialista.
Vida i obra Funcionari de la Generalitat, periodista i redactor d’“El Llamp” de Gandesa i “La Riuada” de Móra d’Ebre Fou secretari del conseller de Sanitat, Martí Rouret Exiliat a Montpeller, el 1942 anà a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc Amb l’exili inicià l’activitat d’escriptor, dedicada al memorialisme com a cronista de les Terres de l’Ebre i a la biografia El 1944 s’estrenà amb el llibre Francesc Pujols per ell mateix , editat el 1967, i el 1953 publicà Benissanet , evocació sublimada i realista El 1961 retornà per installar-se a Benissanet i a…