Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Josep de Vega i Sentmenat
Literatura catalana
Erudit i historiador de la literatura.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Fou síndic i regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1810 fou diputat a les corts per Cervera i després anà a Cadis Ensenyà filosofia suarista a la Universitat de Cervera des del 1790 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1772, hi presentà interessants treballs de tipus històric i literari, com la Relación histórica de los más famosos poetas provensales que hicieron florecer la Ciencia Gaya Mantingué una copiosa relació epistolar amb erudits de l’època Finestres, Caresmar, Dou, etc A la dècada…
Josep de Vega i de Sentmenat
Historiografia catalana
Erudit i polític.
Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià, i de les Oluges Altes Segarra, el 1772 fou admès com a numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona La seva activitat en el si de la institució se centrà en els anys 1778-92 Hi presentà dissertacions sobre la poesia trobadoresca 1778, sobre la presència grega a Catalunya 1779, feu conèixer l’existència d’una Bíblia catalana a la Biblioteca Reial de París 1783 i collaborà en la formació de l’esquema d’una història de Catalunya, que era la gran obra inacabada de l’Acadèmia 1785, 1792 Mantingué una nodrida correspondència…
Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló
Literatura catalana
Poeta.
Segon marquès de Sentmenat, estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes Membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat El ms 186 de la BC conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà Joan Tomàs, i Fèlix Amat de Llentisclar, fet que demostra l’existència de tertúlies literàries anteriors a la represa…
Josep Castillo i Escalona
Cinematografia
Teatre
Literatura catalana
Actor, dramaturg i empresari.
Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945, Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana 1958, Gulliver en la luna 1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…
, ,
Frederic Alfonso i Orfila
Literatura catalana
Poeta.
Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a “Meridià” una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com “El Pont” Els…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada, on acostumaven a aplegar-se alguns nobles i eclesiàstics erudits barcelonins Aquest grup constituí el nucli de l’Acadèmia Desconfiada, de la qual Dalmases fou designat arxiver perpetu Precisament fou a casa seva que l’Acadèmia tingué la seu, i en les seves sessions pronuncià uns quants discursos històrics Publicà una Disertación histórica por la patria de Paulo Orosio Barcelona 1702, completà les notícies sobre escriptors catalans publicades dins la Biblioteca Hispana de Nicolás Antonio escrivint-les als marges…
Vicenç Mut i Armengol
Historiografia catalana
Advocat, militar, historiador, enginyer i home de ciència.
Vida i obra Fou sergent major i enginyer militar del Regne de Mallorca Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Durant quaranta-set anys desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del Regne Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646-50 i cronista general del Regne de Mallorca 1641-87 El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de sa Riera És autor d’un mapa de Mallorca 1683 en…
Esteve Albert i Corp
Historiografia catalana
Historiador i activista cultural.
Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Establert a Andorra des del 1955, impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal destacar Sant Ot, bisbe d’Urgell i la seva època 1963, La Seu d’Urgell, portaveu de la Gòtia 1963, L’obra social i política de l’Abat Oliva 1964, Les abadesses de Sant Joan 1965, D’Iluro a Mataró premi Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró 1966, El paisatge familiar de Josep-…
Manuel de Cabanyes i Ballester
Literatura catalana
Poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de ↑ Vega i de Sentmenat i Fèlix ↑ Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada D’aquests, l’…
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona, i morí els primers dies d’abril del 1496 Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català,…