Resultats de la cerca

Detingué càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del s XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes 1906, de la qual fou secretari Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’ Algú Publicà una Grammaire catalane 1913 i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans 1911, i articles i estudis diversos de pedagogia a la “Revue Catalane”

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme

És autor dels llibres de poemes La casa perduda 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc, Inici de les hores 1987, premi Salvador Espriu 1986, Himnes 1990, L’altre encara 1994, Camí de tornada 1996, premi Vicent Andrés Estellés 1995, La tristesa de Sòcrates 1999, fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans,  Els adéus 2000,  Sense mi 2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, de gran ordre formal, i Hostes 2006, premi Carles Riba 2005, que confirma l’interès de la seva obra Ha estat inclòs en diverses de les antologies poètiques més representatives, com ara Ser del…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Com a escriptor, inicià la seva tasca amb la poesia Participà en els Jocs Florals de Barcelona assíduament i guanyà en diferents ocasions Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista També escriví nombroses obres dramàtiques representatives del costumisme ciutadà Com a narrador, publicà diversos estudis biogràfics i obres de caràcter descriptiu Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…

És una de les seves obres més representatives i més ben acollides Com en altres drames de l’autor, hi ha interès a estigmatitzar el fals orgull i l’arribisme social, als quals oposa les virtuts populars encarnades per la protagonista La història mostra com una noia és salvada d’un casament que no desitja gràcies a la intervenció de la dida, que exerceix de veritable mare enfront de la madrastra, que la vol casar amb un germà seu pel propi interès Un cop descoberta la intriga, la pubilla es casa amb qui veritablement estima i el patrimoni familiar queda preservat Soler aconsegueix…

Desenvolupament enciclopèdic Recull de poemes inspirats pel dolor i la ràbia que li va causar la privació de les llicències sacerdotals l’estiu del 1895 i composts en cerca de consol, com diu el subtítol, i d’identificació mística amb el Jesús sofrent del Calvari Consta de tres parts, “Crucíferes”, “Esplais” i “Flors de Mira-Cruz”, i conté composicions anteriors al 1895, com “Vora la mar”, de gran significació en la poètica verdagueriana, i com moltes de les cent quaranta-cinc «senzilles corrandes» o «adagis espirituals» de la tercera part La majoria, però, de les composicions i les més…

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…