Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i després els prosseguí a Siena i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1980 fou convidat per S Ozawa al Festival de Tanglewood Massachusetts, en el qual dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston Entre el 1987 i el 1991 estigué al capdavant de l’Orquestra Solistes de Catalunya en els cicles Mozartiana del Palau de la Música Catalana El 1990 dirigí el Rèquiem de WA Mozart al Machu-Picchu, amb 400 veus i 200 músics Collaborador habitual en el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, on el 1987…

Estudià a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1941-43 i a la Schola Cantorum de Basilea 1943-49 El 1945 fundà el Cor de Cambra d’Estocolm , que a partir del 1988 prengué el seu nom, i el 1953 fou nomenat professor de direcció coral del conservatori de la capital sueca Dirigí diversos cors a Suècia i a la resta d’Europa Ocasionalment, compaginà la seva tasca amb la direcció orquestral i operística, com en el cas de la pellícula La flauta màgica , dirigida per Ingmar Bergman 1974 Estrenà obres del segle XX, especialment de G Ligeti, i participà com a docent en cursos de directors corals en…

Feu estudis de dret, però després s’orientà cap a la música i entrà a l’Acadèmia de Música de Friburg de Brisgòria Debutà el 1971, l’any 1972 ingressà a la Deutsche Oper de Berlín i quatre anys després debutà al Metropolitan de Nova York Descoberta per Herbert von Karajan, aquest la convidà a cantar a Salzburg, on el 1977 protagonitzà Salomé Des d’aleshores hom la considera una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació L’any 1979 inicià la seva carrera com a cantant wagneriana —amb una primera experiència com a Sieglinde a Montecarlo—, que culminà el 1983 amb les tres…

Estudià medicina a la Universitat de Iowa, i posteriorment es formà musicalment a Nova York i a Alemanya Després d’haver guanyat diversos premis a Munic i Moscou, el 1966 fou contractat per a participar en l’estrena de The Visitation , de G Schuller, a Hamburg El 1976 debutà al Metropolitan de Nova York, i un any després ho feu a la Scala de Milà Identificat en els papers wagnerians i especialment en els d’Holandès i Wotan, ha estat un assidu del Festival de Bayreuth des del 1978 Ha interpretat també papers d’òperes italianes com Don Joan, Escamillo o Zaccaria, a més de Felip II paper amb el…

Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid, abans de fer-ho a Viena, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio Posteriorment fou convidat a dirigir a Hamburg, Frankfurt i Munic Entre el 1977 i el 1982 fou director estable de l’Òpera de Viena i del 1984 al 1987 ho fou de l’Orquestra Simfònica de la RTVE És titular de l’Orquestra…

Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué capdavantera…

Estudià a l’Escuela Superior de Canto de Madrid i a la Universitat de Michigan Ben aviat destacà com un dels barítons més prometedors de la seva generació S’ha especialitzat en el repertori còmic dels segles XVIII i XIX, tot i que també ha treballat el repertori contemporani, com El gato montés , de M Penella, que cantà al Japó S’ha destacat especialment a la Staatsoper de Viena en títols com La bohème o Don Giovanni , sota la direcció de Claudio Abbado, i a l’Òpera de Zuric amb Les noces de Fígaro , sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt El 1989 debutà a la Scala de Milà amb Adriana…

Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i,…

Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari aquest darrer on el 1996 aconseguí un èxit remarcable amb les Variacions Goldberg ,…