Resultats de la cerca

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…

Vida i obra Llicenciat en dret, ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic ↑ Soler i Eduard ↑ Vidal i de Valenciano , amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus, que signà amb el seu pseudònim més habitual, Pau Bunyegues , que li reportaren un cert èxit dins l’escena catalana, especialment L’ocasió fa el lladre 1869, amb comèdies de costums entre d’…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…

Vida i obra Exercí bàsicament com a pintor i ceramista Estigué molt vinculat al moviment noucentista i en fou un dels principals preceptistes Es formà a l’acadèmia Galí 1907-11 Eugeni d’Ors li confià la direcció plàstica de l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911 També collaborà a La Revista Fou illustrador de publicacions periòdiques i de llibres, com ara Poemes del port de Josep Maria López-Picó 1911 o Poemes de neguit de Joaquim Folguera 1915 Formà part del grup de Les Arts i els Artistes El 1924, per temes relacionats amb el cop d’estat del 1923, fou expulsat de l’Escola Superior de Bells…

Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic, filosòfic,…

Vida i obra Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual…

A partir de la relació d’amistat i d’intellectual amb nou escriptors, l’autor mostra la relació que mantingué amb ells i en fa el retrat D’aquesta interrelació, en sorgeix una biografia contrapuntejada que serveix per a conèixer aspectes fonamentals i determinants de la biografia de JM Castellet El mateix autor defineix el seu llibre com «relats autobiogràfics al voltant d’uns personatges determinats» D’aquests personatges, tres són estrangers —Ungaretti, Passolini, Mary McCarthy—, tres, d’expressió castellana —Aranguren, Alberti, Paz— i tres són catalans —Rodoreda, Pla, Gimferrer— Mentre que…