Resultats de la cerca

Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el  Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll,…

Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…

Organitzador de les trobades de poesia catalana celebrades a Elx els anys 1979-80, ha publicat Òliba de la foscúria 1980, L’ésser fosc 1980 i Espai de la tenebra 1986, premi Festa d’Elx dels premis Ciutat d’Elx 1984

Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Marxà a l’exili i en tornà el 1941 Estudià dret i fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer Participà en la Comissió Abat Oliba Collaborador d’“Ariel”, i, com a crític cinematogràfic, de “Fotogramas” i “Jano”, feu programes en català per a la ràdio i la televisió Escriví nombroses lletres per al grup de la Nova Cançó Estrenà la comèdia La innocència jeu al sofà 1967 i publicà les novelles Un gran cotxe negre 1968 i Tren de matinada 1968, de crítica social També va escriure el llibret de l’òpera Amunt de Joan Altisent

Collaborà amb composicions poètiques de caràcter satíric, moralitzant i conservador a La Roqueta , La Ignorància , La Aurora i altres revistes, publicades sota diversos pseudònims Ferostes , Andreu de la Neu , Claret Estrenà amb èxit peces líriques, de primer musicades per ell mateix Pau de la Pau 1894, Petardos i microbis 1896, Es cant de s’òliba 1902, La flor del bosc 1933, etc Després, amb música d’Antoni M Cervera, estrenà Luz negra 1932, que havia estat premiada el 1902 al concurs convocat per a la inauguració del Teatre Líric de Palma, i Miss X 1933 Deixà inèdites les…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del Pilar 1929

Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió Abat Oliba…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…

Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i la llicenciatura de teologia a Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament en història medieval al Vaticà i a Friburg de Brisgòvia Fou responsable de la impremta de Montserrat i arxiver del monestir Fundà dues colleccions de documents i estudis “Analecta Montserratensia” 1917, 1918 i “Catalonia Monastica” 1926 1927 Ben aviat es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes biblioteques i arxius d’Europa, la qual cosa li permeté de publicar gairebé un centenar d’obres, entre…