Resultats de la cerca

Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un protagonisme molt destacat…

Estudià música al Conservatori de Colònia i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Milà Entre el 1910 i el 1912 actuà a Bayreuth, on es destacà en els papers de Donner L’or del Rin , Telramund Lohengrin i Klingsor Parsifal El 1910 representà el personatge de Wotan La valquíria i el de Gunther El capvespre dels déus al Covent Garden de Londres Actuà amb èxit en teatres d’arreu d’Alemanya Hamburg i Munic principalment, a més de Praga i Viena Del 1927 al 1931 fou professor de cant a la Folkwangschule d’Essen El 1916 actuà amb els seus tres germans — Leo ,  Gustav  i …

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a…

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres…

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb MA ↑ Ortí , Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón de la risa…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a la vida 1950,…

Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914

Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poe­sia , La Publicitat , El Matí , Revista de…

Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre, i publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo 1954, evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta 1958, sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Ausiàs March 1961