Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del llibre, el primer que publicà una vegada tancat el conflicte amb la jerarquia eclesiàstica, es troba en el viatge que els redactors de la revista “La Creu del Montseny”, que el poeta dirigia, van fer al Matagalls el 1899, i representa el retrobament del poeta amb les terres d’on era originari, i d’on, durant els anys de conflicte, més aviat havia fugit Aquest retrobament té, des d’un punt de vista estrictament literari, una notable importància, perquè bastirà de records, de nostàlgia, el gir poètic dels darrers anys, que té una de les…

Vida i obra Fill d’un terrisser, treballà de boter, feu per lliure els estudis de magisteri que acabà el 1891 i començà a fer classes a la societat Lliurepensadors Casat el mateix 1891 amb Teresa Mañé, regentà una nova escola laica mixta Afiliat de primer al PSOE 1885, molt aviat s’adherí a l’anarquisme, intervingué en la gestió de la Federació Local i de la Regional i dugué a terme activitats d’agitació que li reportaren diverses detencions i, arran del procés de Montjuïc 1906, l’exili a Londres, d’on retornà clandestinament l’any següent A Madrid, collaborà en diverses publicacions i fundà…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…

Desenvolupament enciclopèdic Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social i cultural de la Transició, amb tot l’èmfasi sobre la recuperació i la vertebració de la memòria collectiva El vel de Maia , a diferència de molts altres dietaris catalans, va ser escrit sense cap intenció de publicació De fet, la voluntat inicial del text era…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a “La Creu del Montseny”, La Renaixença , L’Avenç , “Catalunya Artística” i “Joventut’, i dirigí la “Revista Illustrada Jorba”, de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes…

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost

De formació autodidàctica, collaborà entre el 1899 i el 1900 a “La Creu del Montseny” i després a L’Atlàntida , “El Diluvio Ilustrado”, “La Creu del Montseny”, “Pèl & Ploma”, “Catalònia” i “Revista Catalana” També fou redactor de “Joventut” i de “Catalunya Artística” La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de…

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al “Diario de Cataluña” i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891 i Andorra Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls 1894…