Resultats de la cerca

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent cantà al Covent Garden A Viena desenvolupà una prolongada carrera d’èxits Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb Jean De Reszke el 1907 Posteriorment tornà al Covent Garden, on interpretà els papers d’Otello i Radamés, i es presentà al Metropolitan Opera House també com a Otello Gràcies a aquest nou èxit hi cantà quatre temporades seguides i interpretà Tannhäuser, Walther, Lohengrin, Radamès, Manrico o Hermann…

Estudià cant amb L Mosley, mentre treballava com a empleat de banca El 1952 entrà al cor del Sadler’s Wells Theatre, teatre del qual es convertí en primer baríton un any després Després d’haver guanyat el primer premi en el Concurs Internacional de Cant de Sofia 1961, debutà al Covent Garden de Londres, on centrà gran part de la seva carrera, compaginada amb actuacions arreu del món Es destacà principalment en els grans papers de baríton de l’òpera italiana G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo Actuà en diverses produccions cinematogràfiques d’òpera, i es destacà especialment com a Iago en la…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior, el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han estat alguns dels…

Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1869 Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1915-18 Traduí de les llengües originals a la catalana obres de Schiller Guillem Tell , 1907, i la primera part de Wallenstein , 1911, Shakespeare La tragèdia de Coriolanus , 1917, i La tragèdia d’Otello , 1929 i Goethe Ieri i Beteli , 1932 Fou membre de l’ABLB, en què dissertà sobre El comerç i la cultura 1930

Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 es presentà a l’Òpera de París amb Aïda i el mateix any interpretà a Trieste el paper titular de l' Otello verdià Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick Johnson La fanciulla…

Estudià cant a Bucarest i Cluj El 1950 debutà amb I Pagliacci en aquesta última ciutat i vuit anys més tard fou contractat per la companyia estable del Teatre de l’Òpera de Bucarest, on romangué fins el 1977 Destacà en el gran repertori de baríton, amb obres com Otello , Rigoletto , Il Trovatore , Tosca , Lohengrin , Mazeppa , El barber de Sevilla o Eugeni Oneguin Actuà en diversos teatres alemanys, especialment el d’Hamburg, i russos, com el Bol’šoj de Moscou Fou un intèrpret de referència del paper titular de l’òpera Oedipe , G Enescu Les seves actuacions foren sempre lloades, tant pels…

El seu pare era director escènic del Covent Garden, i la seva mare, cantant Formada musicalment amb A Casaloni, el 1910 cantà Manon a Arezzo, obra que repetí el 1911 a Torí La temporada 1913-14 es presentà com a Desdemona Otello al Teatro alla Scala de Milà I a l’estiu del 1914 ho feu al Covent Garden, amb un gran èxit El 1916 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan de Nova York, on el 1934 participà en l’estrena nord-americana d' Il Trittico G Puccini Cantà Aïda a Chicago el 1922 i també actuà en diverses ciutats sud-americanes i europees, especialment a Milà, on en 1926-27…

Estudià música i cant a Milà, on debutà el 1910 al Teatro del Verme amb l' Stabat Mater de G Rossini i amb Ernani , de G Verdi Al cap d’un any fou contractat per G Puccini per a l’estrena europea de La fanciulla del West , dirigida a Roma per A Toscanini El 1912 debutà al Covent Garden de Londres amb Tosca i a partir de llavors i fins el 1937 actuà en aquest teatre en noranta representacions i quinze òperes El 1913 cantà al Metropolitan de Nova York, escenari on reaparegué ininterrompudament fins el 1946, en més de 900 representacions en les quals interpretà trenta-set papers, sobretot el de…

Inicià la seva trajectòria com a organista i cantant d’església i el 1929 esdevingué deixeble de J Forsell al Conservatori d’Estocolm, on es graduà Inicialment cantà com a baríton, i debutà amb aquesta tessitura el 1930 en la Reial Òpera Sueca No obstant això, el 1936 continuà la seva carrera com a tenor, amb el paper de Radamés Aïda Cantà a Salzburg, Viena, Budapest, Milà, Londres, Nova York i Bayreuth, entre altres ciutats, amb un ampli repertori que inclogué els papers per a tenor heroic de G Verdi Otello, Radamés i els de R Wagner Tristany, Sigmund, Parsifal El 1946 intervingué en l’…

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d’autors com A…