Resultats de la cerca

El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de tractats contemporanis en la poca atenció que dedica als aspectes especulatius i a…

Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló

No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià

Músic d’orquestra de formació, ha estudiat sobre el terreny la complexitat de les músiques centreafricanes Ha recollit i enregistrat les pràctiques musicals de prop d’una seixantena d’ètnies, a partir de les quals n’ha descrit i analitzat els sistemes musicals És autor de diversos llibres i de nombrosos articles, i ha dirigit o collaborat en l’enregistrament d’algunes desenes de discos La seva obra més important és Polyphonies et polyrythmies instrumentales d’Afrique centrale structure et méthodologie 1985 Fou director del departament d’etnomusicologia del Laboratoire de Langues et…

Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d’…

Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat, és una de les…

Desenvolupament enciclopèdic Amb plantejaments predominantment positivistes, s’hi teoritza el particularisme, centrat en el cas català, però amb referents internacionals, i es fa balanç de la seva evolució atenent, com remarca el subtítol, els Motius que el llegitimen, fonaments científics i solucions pràctiques L’estil sol ser fluid i contundent, tot i que, en el pròleg, l’autor confessa que l’escriví només en dos mesos, a fi que fos publicat coincidint amb la seva presidència dels Jocs Florals, i s’excusa, especialment, pels buits i les reiteracions S’edità també en castellà 1902, traduït…

Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del contrapunt Fou…

Estudià musicologia amb Karl Nef a la Universitat de Basilea, i al conservatori de la mateixa ciutat treballà la direcció d’orquestra amb Felix Weintgartner El 1926 fundà l’Orquestra de Cambra de Basilea, agrupació que ben aviat destacà per la recuperació d’obres antigues Dos anys després creà el cor associat a aquesta orquestra, i el 1933, seguint amb el seu afany per treure de l’oblit el repertori i les pràctiques interpretatives del passat, fundà la Schola Cantorum Basiliensis Tot i la seva dedicació a la música antiga, sempre s’interessà per la creació musical del seu temps, i fins al…

Estudià música i composició amb D Lilburn a la Universitat Victoria de Wellington Després de dedicar-se a la composició i a la docència al seu país, es desplaçà a Londres, on impartí classes a l’Ealing College of Higher Education del 1971 al 1986, any en què passà a residir a Sitges Director de diversos cors, com a professor convidat ensenyà també en universitats de la Gran Bretanya i dels EUA Small és autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen Music Society Education 1977 i Musicking A Ritual in Social Space 1995 Els seus escrits es caracteritzen per l’interès a reflexionar…