Resultats de la cerca

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

Bàsicament es tracta de músiques d’origen ben divers, però degudament adaptades i orientades a satisfer les expectatives del mercat internacional definit pels processos de globalització Per aquest motiu, la hibridació conscient i deliberada té un paper cabdal en els processos de creació musical El concepte de world music serveix per a exaltar la diversitat, però alhora l’enquadra dins unes estructures de jerarquia social, ja que contribueix a reforçar conceptualment la línia divisòria entre els àmbits del Primer i el Tercer Món

Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià Infanticidi , 1882 Mala jugada , 1891, i L’última voluntat , 1892 Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891 Els primers anys del s XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions

Estudià cant a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1926 es traslladà a París per ampliar la seva formació i al cap de dos anys debutà a l’Òpera Còmica com a Mimí La bohème El mateix any es presentà amb aquesta òpera pucciniana al Metropolitan de Nova York, teatre on reaparegué successivament fins la temporada 1931-32 Del 1932 al 1946, hi tornà a actuar de manera ocasional El 1935 cantà La bohème al Covent Garden de Londres Destacà especialment en les òperes de G Puccini, i també d’altres autors com ara I Montemezzi Participà en diverses produccions musicals…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren…

Fill gran de Celedonio Romero i Angelita Gallego, estudià guitarra amb el seu pare A set anys fou convidat a tocar a Ràdio Nacional d’Espanya Es traslladà amb la seva família a Califòrnia i el 1960 fundà amb el seu pare i els seus germans Ángel i Pepe el quartet Los Romeros, amb el qual ha enregistrat moltes obres adaptades per al quartet de guitarres Ha fet també una carrera de solista molt destacada, que inclou enregistraments discogràfics d’obres d’A Vivaldi i J Rodrigo És professor de la University of Southern California i de la San Diego State University L’any 2000 fou…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel Guimerà amb música…

Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres…

Juntament amb el seu germà -també clarinetista-, formà part de diverses agrupacions instrumentals vieneses, com la Tonkünstler Sozietät, la banda imperial i l’orquestra de la cort Fou amic personal de WA Mozart, el qual, malgrat la seva precària situació, li proporcionà ajut econòmic El lligam entre tots dos compositors no fou únicament musical, perquè a més pertanyien a la mateixa lògia maçònica Experimentà les possibilitats del registre greu del clarinet, amb la invenció d’un clarinet baix -del qual només es conserven descripcions gràfiques- que n’ampliava la tessitura Per a aquest nou…

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…