Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Ignasi Savalls i Peres
Història
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert interès per a…
, ,
Giacinto Dogliotti Gavotti
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Arribà a Barcelona el 1909 amb la missió d’obrir una sucursal de l’Itala Film de Torí, la qual tingué una vida efímera Decidí quedar-se, i amb Joaquim Baixas constituí una societat al carrer Nou de Sant Francesc, gràcies a la qual es presentaren diversos films de la Lux Film de París, la Latium de Roma i la Filmfabriken Skandinavien de Copenhaguen, a més de marques dels EUA com Nestor Reliance o Majestic El 1914 fundà amb Josep Bardier de la dissolta raó social Gordo, Bardier y Compañía i el soci Francesc Rambla, una nova marca, Internacional Cinematográfica IC, installada a…
Robert Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la…
Josep Maria Planes i Martí
Literatura catalana
Periodista.
Collaborà a “La Nau dels Esports”, “La Rambla”, oL’Opinió”, i després a “Mirador”, entre el 1929 i el 1935, on els seus reportatges començaren a adquirir notorietat Participà en la fundació d’Acció Catalana 1930 Dirigí la revista “Imatges” 1931, però la seva consagració arribà amb els articles publicats des del 1934 a La Publicitat —diari del qual fou corresponsal a París— i amb la direcció de la revista satírica El Be Negre 1931-36, dos exemples de periodisme compromès i de denúncia També collaborà a Papitu i “La Ciutat” Publicà Nits de Barcelona 1931, reportatges costumistes…
Carmel Navarro i Llombart
Literatura catalana
Periodista, historiador, autor teatral i poeta.
Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre del 1868 i publicà diversos poemes polítics, aplegats en el volum Cantos republicanos Reprengué alguns d’aquests temes la pena de mort, la contribució de sang, l’esclavisme més tard, en els drames Justicia contra justicia i La esclavitud de los blancos Firmà una…
Cinefotocolor
Cinematografia
Procediment de reproducció fotogràfica en color, inventat i patentat per Daniel Aragonès, fundador dels laboratoris Cinefoto juntament amb Antoni Pujol.
Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al corresponent al negatiu emprat El…
Manuel Fontanals i Mateu
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat…
Eduard Solà i Guardiola
Cinematografia
Distribuïdor.
Collaborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico" Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S en C , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de la Gaumont a…
Joan Palou i Coll
Literatura catalana
Autor dramàtic en llengua castellana i poeta.
Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868, com a diputat a corts i cap del Partit Republicà Progressista a Mallorca S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva consagració arribà amb drames romàntics en castellà, centrats en la història de Mallorca o de la Corona d’Aragó, a partir de l’estrena a Madrid, el 1859, de La campana de la Almudaina de primer titulada Corona de espinas , editada el mateix any i en anys successius Tingué arreu un èxit espectacular i Frederic Soler la parodià a…
Eduard Castellet i Díaz de Cossío
Literatura catalana
Empresari i activista i gestor cultural.
Germà de Josep Maria Castellet , s’incorporà a l’empresa familiar de corbates el 1944, de la qual fou gerent 1957-95 Fou president de l’Associació Empresarial Club de la Corbata 1969-92 i vicepresident de la Federació Internacional de les Indústries de la Corbata FIIC Fou cofundador de l’editorial Edició de Materials 1965-68 i de la revista cultural Promos , membre fundador de la Fundació Llorenç Artigas i president de la Fundació Joan Miró 1989-2009, i ocupant aquest càrrec hom n’inicià el 2001 l’ampliació Fou també membre de la fundació Phonos de música electroacústica És autor de tres…
,