Resultats de la cerca

Vida i obra Collaborador en diversos diaris i revistes “Tele-estel”, Serra d’Or , “Canigó” i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959 i El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una paraula L’assaig Dos pobles ibèrics 1967, premi J Yxart 1966,…

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’…

Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la UB delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, CCM Roma, Edie París ARGUMENT Giovanni Simonelli, Nat Wachsberger GUIÓ Lluís Josep Comeron, AIsasi-Isasmendi, Jordi Illa FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Georges Garvarentz SO Celestino Barba INTERPRETACIÓ Horst Buchholz Tony, Sylva Koscina Kelly, Gustavo Re Brain, Gerard Tichy Hansi, Ángel Picazo l’inspector Mallouk, Mario Adorf Bill, Umberto Raho el professor Pendergast, Klaus Kinski Schenk, Álvaro de Luna, Agustín González, Luis Induni, Jorge Rigaud,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, AVerdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp, Patrick Bauchau…

Desenvolupament enciclopèdic Situada al poble imaginari d’Escornaldiable, narra la tirania que sofreix la població per part del tirà i el seu alliberament final a la mort d’aquest El Gaio, cacic d’Escornaldiable, aconsegueix mitjançant un engany i el falsejament de la història mítica de tota la collectivitat de perpetuar-se durant segles i sotmetre el poble sota el seu govern El seu assassinat —punt de partida de la novella— destapa els mecanismes d’una lluita pel poder i, d’altra banda, permet la reconstrucció de la història del poble, la seva llegenda i els seus orígens,…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de…

Desenvolupament enciclopèdic És el tercer poemari de l’autor i marca l’inici d’un nou vessant en la seva producció El mateix Garcés la considera una obra de transició El 1931, al pròleg del seu llibre Paradís declarà que significava «amb l’alliberament d’una fórmula, el començ d’un lirisme que em sembla més personal» Encara deutor de certs procediments de la tradició de la poesia popular emprats amb anterioritat, s’hi percep una major influència de la poètica postsimbolista i de les seves arrels en la tradició romàntica Així, el llibre mostra l’ús del tema del somni en la clau…

Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu…