Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Maria Rusiñol i Denis
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i biògrafa.
Filla de Santiago Rusiñol i Lluïsa Denis Feu alguns dibuixos i aquarelles d’estil modernista És autora del recull poètic Llibre de versos 1928 i de L’arna Poema rural 1953, novella de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla 1950, a través de la qual defensà la figura del seu pare
Núria Sagnier i Costa
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax
,
Lluís Aymamí i Baudina
Literatura catalana
Assagista.
Exercí bàsicament de periodista En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu en publicacions com “El Mundo Deportivo” i “La Nau” Amb l’adveniment de la República es dedicà a la crònica política a La Publicitat i a “La Humanitat” L’any 1936 ocupà la direcció del diari “La Rambla” i el 1938 passà a dirigir “Treball” El 1939 s’exilià a Mèxic, on, entre altres coses, dirigí El Poble Català 1941-47 i treballà novament com a periodista esportiu en diversos diaris mexicans És autor de les obres Amb els braços oberts Reportatge de l’Estatut 1932, Macià Trenta anys de política…
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…
Bernat Vidal
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…
Delfí Abella i Gibert
Literatura catalana
Assagista i lletrista.
Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la UAB, i autor de treballs sobre la seva especialitat mèdica com L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria , premiat per l’IEC el 1961, El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de Ramon Llull 1965 També escrigué articles de divulgació i…
Miquel Fañanàs i Serrallonga
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986, Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000, El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona, Morts de…
Jem Cabanes i Orriols
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina El 1976 publicà el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores Ha collaborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció a l’ Avui i a TVE de Catalunya, especialment És autor del llibre d’estil de Vilaweb 2006 Ha traduït obres en un gran nombre de llengües grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec D’ençà de l’any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n’ha vist editades més d’una quarantena S…
Boom, boom
Cinematografia
Pel·lícula del 1989-90; ficció de 92 min., dirigida per Rosa Vergés i Coma.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arsenal Films Rosa Romero, Barcelona, Lamy Films Benoît Lamy, Bèlgica ARGUMENT I GUIÓ RVergés, Jordi Beltran FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor, panoràmica MUNTATGE Susana Rossberg, Marisa Aguinaga MÚSICA Cançons JPrieto, Gypsy Kings, GCuriel, Joan Vinyals, JESarabia, Hermanos Baliardo, Hermanos Reyes i MBarea SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Viktor Lazlo Sofia, Sergi Mateu Tristan, Fernando Guillén Cuervo Àngel, Àngels Gonyalons, Pepe Rubianes, Pepa López, Àngel Jové, Bernadette Lafont, Gemma Cuervo, Conrado San Martín, Félix Rotaeta ESTRENA Barcelona en…
Memorial Ramon Dagà
Cinematografia
Premi de cinema amateur que concedeix a Granollers l’Associació Cultural (AC) amb la col·laboració de l’Ajuntament.
El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el jurat era…