Resultats de la cerca

Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a “Revue Catalane” el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…

Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012,  Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla, La Bíblia…

Vida i obra D’origen humil, estudià a l’Escola Pia, orde en el qual va professar el 1829 s’exclaustrà l’any 1837 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano Com a secretari del marquès de Bellisca, el 1838 feu un llarg viatge per Europa, i a París conegué Chateaubriand i Hugo Fou redactor, amb Josep M Bonilla, d’“El Cisne”, i collaborà en el “Diario Mercantil de Valencia”, “La Tribuna”, “El Fénix” i “La Corona de Aragón…

De formació autodidàctica, collaborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i Feminal de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos Cultivà preferentment la prosa Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines 1913, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la collecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novella de ME Ruffin, El defensor del silenci

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de…

Professor i crític literari, ha conreat diversos gèneres novellístics eròtic, negre, històric, juvenil Ha publicat Gaudeamus igitur 1990, premi La Piga de la Viuda Reposada 1989, Cinc lais eròtica cavalleresca 1995, premi de narrativa eròtica la Vall d’Albaida 1994, La decisió 1996, El laberint d’Adriana juvenil, 1998, Més enllà de Chiapas 1998, en què a través d’un segrest descobrim el sentit i les raons de la lluita zapatista, Deixem-ho aquí infantil, 1999, A la recerca d’Angèlica 2000, Pell bruna juvenil, 2000, L’ombra a la paret 2001, premi Goleta i Bergantí 2000, Sense malícia premi Vila…

Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a…

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Darrerament ha publicat els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una…

Consignatari de vaixells, inicià l’exportació de cítrics, fruites i hortalisses als mercats anglesos i nord-americans i esdevingué conseller suplent del Banc d’Espanya Igual que Llorente i Querol, fou deixeble de Vicent Boix i se sumà a la colla de literats que fundaren “Lo Rat Penat” 1878 Entre les composicions catalanes destaquen el poema Lo Peixcador , flor natural del 1883 dels Jocs Florals d’aquesta entitat, i el recull Ecos de la Caseta Blanca 1915, que pren el nom d’una masia de la seva propietat, a Bétera, on organitzava tertúlies i aplecs literariogastronòmics, i on morí…