Resultats de la cerca

De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai ↑ Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a “Revista de Sabadell”, Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica sentimental, costumista i religiosa a Lais 1879, Ramell de semprevives 1891, Redempció 1912, Rosari antic 1926, i,…

Fou dibuixant i pintor, deixeble de Ramon Martí i Alsina i format a Roma Illustrà les primeres edicions dels↑ Singlots poètics amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Publicà moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa i es destacà com a cronista gràfic deguerra Director artístic de l’editorial Montaner i Simón, illustrà El Quijote de Cervantes, els Episodios Nacionales de Pérez Galdós i moltes altres obres d’aquesta editorial Amic de Valentí Almirall i implicat, com a republicà federal, en la política activa, feu la…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…

Vida i obra Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de constatar el breu…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i la llicenciatura de teologia a Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament en història medieval al Vaticà i a Friburg de Brisgòvia Fou responsable de la impremta de Montserrat i arxiver del monestir Fundà dues colleccions de documents i estudis “Analecta Montserratensia” 1917, 1918 i “Catalonia Monastica” 1926 1927 Ben aviat es lliurà a una intensa activitat de recerca documental per moltes biblioteques i arxius d’Europa, la qual cosa li permeté de publicar gairebé un centenar d’obres, entre…

Vida i obra Doctor en filologia catalana Collaborà en diverses publicacions “Tele-estel” 1966-70, La Vanguardia , Destino i Serra d’Or Fou redactor en cap del Diario de Barcelonal , on portà una pàgina setmanal dedicada als llibres catalans 1962-76 Primer director del diari Avui 1976-77, el tornà a dirigir entre el 1986 i el 1987 Cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona 1987 Fou un dels impulsors de la recuperació del català als mitjans de comunicació després de la dictadura franquista Des del 1980 fou secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona El 1981 se’l…

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep…

Vida i obra Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Fou bisbe d’Elna i posteriorment de Girona Serví el Magnànim en missions diplomàtiques a Itàlia, que després repetí sota el govern de Joan II, a qui lliurà la ciutat de Girona el 1471, i amb el seu fill Ferran el Catòlic A ell es deu una de les peces d’oratòria parlamentària més famosa del seu temps, inspirada en el discurs del rei Martí a les Corts de Perpinyà del 1406, pronunciada el 16 d’octubre de 1454 en la cerimònia de jurament de Joan II com a lloctinent…

Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…