Resultats de la cerca

Vida i obra Cavaller, fill del batlle de Bagà i procurador de les baronies de Pinós i Mataplana Fou castellà del castell d’Aristot Alt Urgell el 1446 i el 1447 És autor de la crònica Històries e conquestes dels reis d’Aragó , acabada el 1438, que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Dalmau de Mur És un intent d’història general des de la creació del món fins al començament del regnat d’Alfons el Magnànim són interessants i característiques les llargues llistes de la noblesa catalanoaragonesa que participà en les empreses bèlliques, sobretot marítimes, les genealogies de llinatges…

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a “Lectura Popular” 1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle XIX ,…

Vida i obra Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que també dirigí i el 1960, el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, Oratori de Nadal , Missa dels excursionistes 1966, i l’obra Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de cambra És autor de més de quatre-centes cançons excursionistes,…

El 2013 va ser un any difícil per als museus catalans, perquè la crisi va afectar fortament els pressupostos dels museus i centres patrimonials al llarg de l’any molts van patir reajustaments, reduccions de personal i una notable disminució de l’activitat, a la vegada que va disminuir el nombre d’equipaments remodelats i dels nous projectes Malgrat tot, la dinàmica de les institucions museístiques va donar nous fruits i hi va haver diverses novetats El Born Centre Cultural conté les restes arqueològiques trobades a la zona de la Ribera © El Born Centre Cultural / Marçal Font A Barcelona la…

Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO © Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a…

El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als éssers…

La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…

Dilluns 1 Resolució judicial índia contra una multinacional farmacèutica El medicament anticancerós Glivec podrà comercialitzar-se a l’Índia, després de la resolució judicial contra Novartis © Novartis El Tribunal Suprem de l’Índia rebutja la demanda de la farmacèutica multinacional suïssa Novartis contra el Govern indi per a protegir la patent del medicament anticancerós Glivec, i d’aquesta manera impedir que es comercialitzi com un medicament genèric Segons el Tribunal, el medicament no és prou diferent del que s’utilitzava amb la mateixa finalitat i que ara substitueix el Glivec per a…

“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…