Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret a València i Cervera, on publicà l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de ↑ Vega i de Sentmenat i Fèlix ↑ Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge llatinitzant i afectat, i els seus darrers poemes foren romàntics i pessimistes i d’una llengua més natural, tot i que encara afrancesada D’aquests, l’únic que edità…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

Vida i obra Personatge polifacètic, i un dels més influents en la política, els afers religiosos, la cultura i la societat —com confirma El llibre de la baronia de Jaume Marc— de bona part del s XIV, fou un dels més significats assessors del rei Pere el Cerimoniós, nebot seu Fruí també de la confiança del seu germà Alfons, les festes de coronació del qual preparà manifestant-se amb un refinament propi d’un príncep renaixentista Durant aquestes solemnitats, segons conta Muntaner, un joglar recità 700 versos seus fets per a l’ocasió sobre el regiment de la cort Arran de la mort de la seva…

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge, amb estaments…

Vida i obra Germà de Ramon Xuriguera   Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions Lleida , La Jornada , Front , Art  i Combat , entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà en les revistes de la diàspora Quaderns de l’Exili , Per Catalunya  i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i El silenci…

Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça teatral en…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Visqué també a Barcelona 1977-81 i 1985-88, Sant Cugat del Vallès 1982-83 i Nàpols 1991 La seva joventut, fins passats els trenta anys, estigué dominada per l’addicció a les drogues, especialment l’heroïna, experiència sobre la qual publicà la seva primera novella, Cavalls salvatges 2000 edició revisada el 2016, obra d’impacte per les innovacions lingüístiques i estilístiques i la irrupció d’un món underground i marginal que s’expressa amb naturalitat en català Seguiren  La serp 2001, ficció històrica situada a la Catalunya medieval la novella infantil  L’alfil sacrificat 2003, premi Fiter i…

Vida i obra Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a “Pèl & Ploma” i “Joventut” En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o poemes dispersos musicats per Amadeu Vives, Jaume Pahissa, Joan Gay o el mateix Morera El 1907 es traslladà a Madrid, on esdevingué una gran figura del teatre castellà Hàbil versificador, el…

Fill d’Andreu Febrer Vic, 1352- i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas  el Callís Orís, d’on era també el jurista Jaume Callís ~1370-1434, fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa El 1418 Alfons el Magnànim…