Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ricard Aragó
Literatura catalana
Assagista.
Vida i obra Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer…
Joaquim Albanell i Vilas
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista.
Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí “La Barretina” Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…
Jeroni Pujades
Literatura catalana
Historiador, memorialista i poeta.
Vida i obra Home de cultura humanista, fou doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de dret canònic en la de Barcelona i oïdor de l’Audiència Treballà per als comtes d’Empúries 1604-09, en diversos càrrecs jurídics La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya , escrita en tres parts primera part, en català, Barcelona 1609 edició d’una versió de les tres parts en castellà, Barcelona 1829-32 Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’ E ↑ Barelles , acabà component una història general de Catalunya…
Francesc Camps i Mercadal
Literatura catalana
Folklorista, publicista, filòleg, erudit i novel·lista.
Vida i obra Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1878, convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del modernisme El…
Miquel Ramon Ferrà i Juan
Literatura catalana
Poeta, assagista, crític literari i traductor.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…
La morbiditat
Els quatres mapes que es presenten illustren i quantifiquen la distribució de quatre de les principals malalties que afecten la humanitat la sida, la malària, el còlera i la febre groga Les dues primeres, juntament amb la tuberculosi, es troben entre les principals causes de mortalitat al món Són malalties que principalment es donen alhora a les zones tropicals de la Terra la tuberculosi i la sida tenen, a més, caràcter pandèmic El tractament d’aquestes malalties no es redueix exclusivament a una inversió en medicació o en millores sanitàries, sinó que fa necessari transformar les condicions…
Avel·lí Artís-Gener
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, periodista i ninotaire.
Vida i obra Fill d’ Avellí ↑ Artís i Balaguer , fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià belles arts a Llotja Durant la República fou redactor de “L’Opinió”, “La Rambla” i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures a El Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, La Campana de Gràcia i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà Mercè ↑ Rodoreda En la guerra civil va combatre amb l’exèrcit republicà i es retirà com a tinent coronel El 1939 s’exilià a Mèxic, país on s’integrà…
Les polítiques de recerca
Les polítiques de recerca i desenvolupament R+D o de recerca, desenvolupament i innovació R+D+I han pres un particular protagonisme els darrers anys en molts estats com a instruments importants de creació de riquesa i de millora de la qualitat de vida dels ciutadans Aquest protagonisme recent explica en part les moltes llacunes d’informació, ja que les estadístiques directes sobre indicadors d’aquestes polítiques són encara escasses i manquen en molts estats, fins i tot en alguns dels més desenvolupats Aquest mapa sintetitza dues variables significatives de l’atenció que cada Estat dedica a…
Joaquim Rubió i Ors
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, crític i historiador.
Vida i obra Fill d’un impressor i llibreter de vell, seguint un ús de la Barcelona de l’època completà els estudis secundaris en les escoles que sostenia la Junta de Comerç a Llotja Inicià després estudis eclesiàstics, que abandonà per falta de vocació Sense recursos per a seguir estudis a la Universitat de Cervera, decidí, enmig d’una crisi personal, professionalitzar-se en l’establiment patern Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis universitaris Completà la carrera de dret el 1841, però no prengué el títol d’advocat per no jurar la…
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació…