Resultats de la cerca

Hereu d’una família noble, poc abans de morir ingressà al seminari de Salamanca de la Companyia de Jesús, de la qual un germà seu, d’orientació integrista, era membre destacat Amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament, escriví només onze poemes breus, d’una qualitat remarcable des del punt de vista lingüístic i formal i deutors del romanticisme, recollits pòstumament a Poesies 1898

Sacerdot, fou un actiu polemista integrista, participà en la fundació de “Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús” 1893 i dirigí “La Tradició Catalana” 1893 Publicà nombroses obres de caràcter religiós i social, reeditades sovint, novelles Tresina , 1893, narracions Gotims blancs , 1896 i teatre Lo fill del creuat , 1886, i traduí la Imitació de Jesucrist 1904, molt reeditada de Tomàs de Kempis És autor també d’un Estudio sobre el teatro de Ángel Guimerá , publicat entre el 1893 i el 1894 a la “Revista Popular” Fou membre de l’ABLB

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura , 1905 El Prat de les Indianes ,1910 El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot , 1912, el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista “El Deber”, d’Olot, i a “La Costa de…

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí i actiu integrista, collaborà a “La Vespa” 1882-83, dirigí el periòdic “Dogma y Razón” 1887-91i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española”, de filosofia, religió, entre d’altres És autor de poemes en català com La Ventafocs , premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867, i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’“Anuari Català”, del 1875 i d’obres de caràcter religiós en castellà i en català, com l’hagiografia Les glòries del taumaturg català Beato Josep Oriol ,…

Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs…

L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi constava coma…