Resultats de la cerca

Fou professor de lleis a la Universitat de Barcelona Publicà diverses poesies, en català i en castellà, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705 Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer Barcelona 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso ms 1233 de la BC, amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de composicions en català, que…

La seva poesia, influïda per JM López-Picó i Carles Riba, deixa molt present l’ideari catòlic de l’autor El 1926 publicà La vida a contrallum , llibre que presenta un jo líric escindit entre carn i esperit, i lluitant pel triomf del darrer mitjançant l’evasió del món A Pels camins del món 1928, en canvi, el jo líric decideix sortir a cercar la pauen el món extern, però descobreix que aquesta només pot trobar-se en Déu A Murmuris de corn marí 1936 recull poemes escrits entre els anys 1929 i 1932, en els quals, seguint el to dels anteriors, el jo líric canta el seu anhel de puresa…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida  2012 En alguna obra utilitzà el…

Vida i obra Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem ↑ Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament amb la Comèdia del misser fet míser , del mateix Roca i Seguí,…

Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona  i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de…

Vida i obra També fou pintor El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de “L’Enderroch”, “Lletres”, “Cultura” i “Ploma i Llapis” També collaborà a “Joventut”, El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea El 1917 fou elegit regidor de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona Escriptor modernista, publicà un recull de proses i narracions decadentistes titulat Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Vida i obra Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’unes lamentacions místiques que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, i l’ Spill de bé viure i bé confessar , en prosa València…

Vida i obra Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de “L’Amic de les Arts” Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971 i Crim al carrer Tuset 1973 Pel que…

Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur, comtessa de…

Vida i obra Advocat de professió, exercí a Cadis i Madrid Interessat per la història del País Valencià, escriví diversos treballs sobre aspectes artístics i econòmics, el més important dels quals fou Valencia antigua y moderna inèdit fins el 1923, on recollí dades de tot tipus sobre la ciutat També redactà una Biografía pictórica valentina 1930-36 en què inclogué notícies de nombrosos artistes valencians En català confegí uns Adagis proverbials perduts, algunes composicions en vers, un Catàlogo i descripció dels pardals de l’Albufera de València València 1795 i un Catàlogo dels peixos que es…