Resultats de la cerca

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu…

Participà en la guerra del Francès i, com a liberal progressista, fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Liberal fou oficialde secretari a l’Ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Exiliat el 1823, treballà a Londres i a París per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, estigué vinculat a l’Acadèmia d’Apollo, a les tertúlies literàries de l’editor Cabrerizo, per al qual feu nombroses traduccions de novelles històriques, i al Liceu Valencià, on coincidí, entre altres coetanis, amb Juan…

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon ↑ López i Soler , que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Hi contribuí amb novelles predominantment sentimentals Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el…

Desenvolupament enciclopèdic És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocollectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apollo Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars A partir de l’aparició de Màrsias i…

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…

Les arrels de l’ecologisme En el món occidental s’ha manifestat ben precoçment una certa preocupació nostàlgica per la natura Un fenomen d’aquesta mena sempre és difícil, si no impossible, de datar, però en aquest cas ha deixat rastres indubtables, tal com ja s’ha vist, des del Renaixement Per contra, les primícies del que avui s’anomena ecologisme apareixen força més tard, sens dubte com a reacció contra els efectes negatius de la revolució industrial El rector de Selborne i la seva parròquia Selborne és un petit poblet situat uns 80 km al SE de Londres, a l’Anglaterra profunda del comtat de…

La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…