Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Domini màgic
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli, escrit el 1980, revisat el 1981 i publicat el 1984.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…
Jeroni Joan Burguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Es formà a Bolonya Publicà dos tractats gramaticals que contenen fragments en català Initium sapientiae timor Domini Taula sumària de tota l’art de conjugació dels verbs, i ús dels gerundis i participis Barcelona, 1586 i Initium sapientiae timor Domini Praeparatio puerilis ante syntaxim audiendam Tarragona, 1587 També és autor d’ Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis València, 1596, repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes Publicà un poema en llatí a la Relación de las exequias per a Felip II Saragossa, 1599
,
Manuel Castaño i Viella
Literatura catalana
Poeta i crític.
Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa
Onofre Parés i Serra
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó, el progrés…
Llegenda àuria
Literatura catalana
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Desenvolupament enciclopèdic Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del s XIII són posteriors els manuscrits de Vic s XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi…
Montserrat Ros i Ribas
Literatura catalana
Hel·lenista.
Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…
Joan Veny i Clar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de…
,
Artur Cuyàs i Armengol
Literatura catalana
Publicista, promotor cultural, traductor, poeta, dramaturg i compositor.
S’establí a Nova York per atendre els negocis familiars, on des del 1864 fou redactor de diverses publicacions i corresponsal de diaris de Madrid, Barcelona i Cuba Fundà i dirigí la revista mensual “La Llumenera de Nova York” Publicà un Diccionario español-inglés e inglés-español 1976, que obtingué una gran difusió, i, interessat en assumptes econòmics i socials, tractà la qüestió de la immigració als Estats Units, defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que el condecorà, es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i hagué de refugiar-se a Espanya, on introduí i promogué l’…
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…
,
Gregori Maians i Siscar
Literatura catalana
Humanista il·lustrat.
Vida i obra Pel caràcter austriacista de la seva família hagué d’estudiar llatí i retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles El 1713 tornà a València, i ingressà a la universitat, on estudià dret i filosofia Hi feu estreta amistat amb la intellectualitat valenciana més reformista, al marge de la universitat El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València, però l’abandonà el 1733 Llavors passà a Madrid, en ser nomenat bibliotecari reial allà redactà una Carta = Pensamientos literarios adreçada al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina