Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Joan Maria Guasch i Miró
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall El seu primer llibre, Joventut 1900, planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques 1910 Hi representa la muntanya amb els seus elements quotidians i els seus éssers llegendaris, per tal d’arribar a una idealització de la vida natural, a una imatge del paisatge com a…
Carles Bosch de la Trinxeria
Literatura catalana
Narrador i novel·lista.
Vida i obra Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic…
El naixement del Palància
L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància Xavier Moreno El naixement del Palància 23, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia 1326 m i Peñajuliana 1476 m El riu, que neix d’…
Miquel Dolç i Dolç
Literatura catalana
Poeta, assagista i llatinista.
De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a una poesia més…
,
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
Desenvolupament enciclopèdic És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar↑ La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què…
Cristòfor Despuig i Savertés
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig, donzell, la seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers municipals perquè fou suspès del dret a intervenir-hi pel…
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Narradora, poeta i traductora.
Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la UB i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com “Canigó”, “El Pont”, “Reduccions” i “9 País” de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, va editar Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, i va publicar assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a Ítaca amb Josep Carner 1982 La seva trajectòria…
Gralla de bec vermell
Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…
Cotoliu
Àrea de nidificació del cotoliu Lullula arborea als Països Catalans Maber, original dels autors El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una…
Els bràmids: castanyola
L’únic bràmid de les nostres aigües és la castanyola Brama brama Es tracta d’una espècie pelágica o mesopelàgica, que a l’estiu s’acosta força a la zona litoral en petites moles S’alimenta d’organismes típicament pelàgics Domènec Lloris Els peixos que integren la família dels bràmids es caracteritzen, entre d’altres coses, per la forma del cos, molt alt i que, si bé pot ésser poc o molt comprimit, sempre té un peduncle caudal fort i destacat Les escates, que són grans, recobreixen el cos i part del cap la línia lateral, en cas d’haver-n’hi, és simple Al cap, alt i amb uns ulls…