L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància.
Xavier Moreno
El naixement del Palància (2.3), entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric.
El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana. Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia (1326 m) i Peñajuliana (1476 m). El riu, que neix d’una escletxa impressionant, es projecta per la Rambla Seca, tot al llarg d’un congost retort i erosionat, fins a trobar els rierols del Resinero i d’Agualobos, que originen ja un cabal important.
Prop de Bejís la vegetació està formada per un carrascar degradat, colonitzat per pins blancs. No obstant això, per les muntanyes del Resinero i sobre un substrat silici, es desenvolupa un important bosc de pinastre, tot i amb alguns teixos en les zones més ombrívoles i humides. A mesura que es puja en altitud i que hom s’acosta al cim Baile (1537 m), la vegetació canvia progressivament: s’hi fan freqüents els pins roigs, les savines turíferes i de muntanya, i també algunes moixeres de pastor. En aquestes zones apareix la cabeçuda o tamborino (Lavandula stoechas subspècie pedunculata) i els endemismes ibèrics Aster aragonensis i Hieracium valentinum.
La serra del Toro també és important faunísticament i és refugi d’una ornitofauna amplia i diversificada. Fonamentalment destaquen la calàndria, que té en aquesta zona una de les poblacions més importants del País Valencià, i el teixidor, també una espècie molt escassa, que nidifica en els xops i salzes de la conca del Palància. Els ocells rapinyaires també són abundants, principalment l’àguila marcenca, l’astor i el xoriguer comú. Quant als mamífers, cal destacar la presència de la llúdria, cada cop més restringida en alguns trams amb gorgs del Palància i dels seus afluents.