Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i  Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de  L’única passió noble 2015, premis Ciutat de…

Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica CEFID, vinculat a la mateixa universitat Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista 1936-1939 1994 Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura catalana en el primer exili…

Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual seguiren d’…

Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia…

Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel  per a El Món  i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan Zweig i Patrick Süskind, La…

Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una antologia de Poesia…

Autor de narracions per a públic infantil com El poble de Llepamelós 1995, Gratacelònia 1996, El misteri de la cripta ibèrica 2000 o La reina Ataülfa 2001, entre d’altres, i de teatre infantil, com La ciutat dels gratacels amb X Vidal, 2003 i dels poemaris Nàufrags sens illa 1987 i L’estel fugaç 1999 Autor també d’obres d’animació a la lectura, com Jocs i estratègies d’animació lectora 1995 i collaborador en diverses publicacions periòdiques

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…

Organitzador de les trobades de poesia catalana celebrades a Elx els anys 1979-80, ha publicat Òliba de la foscúria 1980, L’ésser fosc 1980 i Espai de la tenebra 1986, premi Festa d’Elx dels premis Ciutat d’Elx 1984

Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull  Guardeu-me la…