Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Torrella i Ballester
Literatura catalana
Memorialista.
Militar i batlle de la ciutat i del regne de Mallorca 1705-06, és autor de l’obra inèdita Olla podrida , integrada per un conjunt de 184 notícies numerades succeïdes entre el 1670 i el 1713 amb una part final centrada en l’alçament del 1706, que conté abundants notes autobiogràfiques, religioses i relatives a la noblesa El seu fill, Agustí Torrella i Trullol Palma 1685-1748, la continuà amb notícies des del 1713 fins al 1740 centrant-se especialment en la rendició de Mallorca a Felip V, redactades en català i castellà, també inèdites
Pere Serra i Postius
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Treballador infatigable, atret per la història eclesiàstica i pietosa del Principat era terciari franciscà, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat d’obres, la majoria en castellà, plenes de notícies pintoresques i anècdotes curioses, que les converteixen en una font important d’història El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona, on formà part de la comissió encarregada de la història de Catalunya i presentà nombroses comunicacions Entre les obres publicades, destaquen Prodigios y finezas de los…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Els graptòlits
Colònia de graptòlits monogràptides conservada excepcionalment en volum, en una llicorella siluro-devoniana de Cervelló Baix Llobregat La colònia, que fa uns 16 mm d’amplada, ha conservat el seu volum gràcies a la substitució, durant el procés de fossilització, del seu periderm o esquelet per minerals de ferro als quals cal atribuir el to grogós que pren la mostra La disposició radial dels rabdosomes suggereix l’existència d’un pneumatòfor o aparell surador, al qual devien anar units els individus vius zooides Jordi Vidal / MGB Els graptòlits constitueixen un grup d’organismes exclusivament…
La conca d’avantpaís sud-pirinenca
El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…
Acció catastròfica de les avingudes fluvials
Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…