Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Joan Rendé i Masdeu
Literatura catalana
Narrador, novel·lista i periodista.
Com a escriptor, s’ha distingit per la cura en la construcció d’un estil molt personal En el seu cas, ha estat la recerca d’un llenguatge concís i precís, amb fins matisos d’ironia i altament expressiu Ha publicat tres reculls de contes, Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de figuracions 1982, i La pedra a la sabata 2004, premi Mercè Rodoreda 2003 i premi Crítica Serra d’Or 2005, i contes esparsos en els reculls del collectiu Ofèlia Dracs Ha conreat la novella a La cavalleria impossible 1992, El llegat del príncep de Larsa 1992, El barber violador 1997, Premio de la…
Ramon Muntanyola i Llorach
Literatura catalana
Poeta i eclesiàstic.
El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Publicà “La Veu de la Parròquia” 1948-50 i la revista popular “Ressò” 1950-52, que fou suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins 1946, Infants…
Pere Antoni Torres i Jordi
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Entre el 1871 i el 1875 fou governador civil de Girona, Màlaga, Granada i València, i, ja en plena Restauració, afiliat al Partit Liberal, fou diputat a corts i alcalde de Tarragona, on fundà “La Opinión” i “La Prensa” Autor de dues obres en castellà El infante de Aragón , 1864, i El encuentro de Constantí , 1876, entre les nombroses obres estrenades i publicades en català cal destacar els drames La clau de casa 1873, La verge de la Roca 1874, estr 1873, La llàntia de plata 1876, Lo full de paper 1878 i Lo combat de Trafalgar 1885, i la comèdia La flor del camp 1898 Fou membre…
Francesc Morera i Valls
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Advocat, fou membre del partit conservador, regidor en diverses ocasions de l’Ajuntament de Tarragona i president de la Diputació Collaborà al “Diari de Barcelona” i fundà i dirigí “El Tarraconense” 1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví poesies de tema amorós, popularitzants i humorístiques, recollides a Los trobadors nous i Los trobadors moderns Collaborà al Calendari Català i el 1866 feu el discurs de gràcies dels Jocs Florals de Barcelona En castellà publicà Cantos poéticos 1851 i obres teatrals sobre la història de Catalunya El castellano de Tamarit o…
Els molins de la Vila de Montblanc
Art gòtic
Els molins fariners de la Vila són extramurs de Montblanc, a 1 km cap a llevant i dins la partida de Vila-salva, a la vora dreta de l’Anguera, poc abans que conflueixi amb el Francolí Ben a prop seu hi havia l’assentament medieval de Duesaigües o Vila-salva, nucli primigeni de Montblanc que s’acabà abandonant definitivament al segle XIV Tant el 1155 com el 1163, els privilegis montblanquins esmenten molins, però arquitectònicament els molins de la Vila que han arribat als nostres dies són posteriors, del segle XIII i la primeria del XIV Es tracta de dos casals de molins fariners…
Joan Pérez i Jorba
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…
,
Els hospitals urbans
Art gòtic
Els precedents La major part dels hospitals coneguts a Catalunya d’abans del segle XIII corresponen a dependències de conjunts monàstics o a hospitals de camí per contra, les evidències arquitectòniques d’hospitals urbans són pràcticament inexistents, llevat de l’hospital de Sant Julià de Besalú, de la part baixa de la façana de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de l’hospital d’en Colom a Barcelona, incorporat a partir del segle XV al complex d’edificis de l’hospital de la Santa Creu Voltes de creueria d’una ala de la planta baixa de l’hospital de Santa Maria de Lleida ECSA – GSerra…
Altres esglésies de l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
L’arquitectura religiosa dels segles XIII i XIV, tant la regular com la secular, va tenir a les terres de la Catalunya Nova, sobretot a les contrades de l’arxidiòcesi de Tarragona, un dels conjunts més rellevants No ens referim només als grans edificis catedral i monestirs del Cister, ni a les parroquials de viles principals Montblanc i Santa Coloma de Queralt, aquesta llavors dins el bisbat de Vic, ambdues estudiades en sengles articles monogràfics en aquest mateix volum, sinó a un grup de temples de poblacions de segon ordre, com Conesa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Guimerà…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…